Subiros
973 600 945
subiros@subiros.net
Representacions Artístiques

 

Aquí podeu veure alguns dels Grups de temes pròpis que us podem oferir per les vostres festes:

Txarango

Txarango és música festiva, de qualitat i amb missatge, una enorme capacitat de comunicar i d’emocionar. A l’estranger, la seva fusió de música caribenya, llatina i mediterrània amb denominació d’origen, unida a l’energia i l’entrega que desborden, és el que els fa connectar immediatament amb el públic. Txarango és el grup en català amb més projecció internacional del moment. Així ho testimonien els més de 300 concerts en 19 països i 4 continents que han ofert, els centenars de milers de seguidors que acumulen a les seves xarxes socials, els més de 500.000 discos descarregats des del seu web, dos Discos d’Or, un palmarès de reconeixements que abasta els principals premis del públic i la crítica i ftes que donen la mida del projecte com el f de gira 2015 al Sant Jordi Club de Barcelona amb entrades exhaurides i amb la col·laboració estel·lar de Chucho Valdés o la creació d’un festival, el Clownia Festival. El seu tercer disc i la gira que l’acompanya són la novetat més esperada d’aquest 2017.

Buhos

Present i futur del panorama musical català, Buhos és un dels grups festius referencials dels Països Catalans. Un públic fdel que ja supera els 70.000 seguidors a les seves principals xarxes socials i un últim disc que s’ha mantingut imbatible en els cims de les principals llistes de radiofórmula catalanes o com un dels més escoltats a Spotify i Youtube, l’han consolidat com un cap de cartell habitual en els festivals i festes més remarcables del Principat. Més de 150 actuacions, ser escollits per l’Assemblea Nacional per a participar en la cançó tribut a la nostra Diada, ser la primera cançó de l’estiu de la història de RAC 1 i transgredir territoris sota la demanda de grans festivals com el Viña Rock o el Festivern, són tan sols algunes de les coordenades que avalen un èxit que, lluny d’estancar-se, temporada rere temporada supera qualsevol bona expectativa. Sense dubte, Buhos és un dels grans noms d’aquest 2017

cat

Els Catarres

Els Catarres és una de les formacions més transcendentals dels Països Catalans. Un grup que ha sabut elaborar una fórmula musical pròpia que no admet imitacions i que els ha portat a iniciar el seu camí internacional amb una gran rebuda a França, Alemanya, Xina i Corea. La seva marca personal és ben coneguda: sonoritat acústica a mig camí del folk i el pop, combinada amb ritmes ballables i desplegada a l’escenari amb una energia i alegria que els fa únics. Centenars de milers de seguidors a les seves xarxes socials i de descàrregues del seu últim disc, que ja és Disc d’Or, milions de visites al youtube i pas a pas esdevenir el grup en actiu que ha venut més entrades del país, ha estat la base de ftes històriques com exhaurir les 7.000 entrades que conformen l’aforament de les principals set sales de Barcelona en un sol mes.

aspencat

Aspencat

Són el grup català més important del País Valencià de l’actualitat i un dels principals atractius en qualsevol programació artística del gènere a la Península. Una banda de 9 components de llarga trajectòria musical que executa un combo d’ska i reggae ballable reformulat amb una electrònica potent que dota el conjunt d’una solidesa, contundència i dinamisme dalt l’escenari que pocs projectes poden igualar. Aspencat són profetes als Països Catalans però també compten amb un important currículum a festivals i sales europees. Durant el 2017, seguirà explosionant arreu del territori el repertori del seu premiat i venerat últim disc “Tot és Ara” (Halley Records, 2015), juntament amb els himnes que van contribuir al fet que Aspencat esdevingués el gran fenomen de convocatòria que és ara.

Doctor Prats

 

Oques Grasses

 

animal

Animal

Animal és l’indiscutible grup revelació del 2016. En el seu primer any de vida ha actuat en els principals festivals i festes dels Països Catalans, com el Clownia Festival, el Festival Strenes, el Guitar Fest BCN, el Cruïlla Festival, l’Acampada Jove, el Canet Rock, l’Acústica de Figueres, el Festivern del País Valencià, el Bioritme, l’Anòlia d’Igualada, La Mercè de Barcelona, les Fires de Sant Narcís de Girona, la Festa Major de Lleida i un llarg etcètera que suma la vertiginosa i excepcional xifra de més de 100 concerts de debut amb gran èxit de públic. Els seus singles, com “Només amb tu”, han estat capaços d’arribar en pocs mesos de vida als números u de les llistes de les ràdios musicals catalanes i d’assolir
rècords, parlant de milions, de visualitzacions a les xarxes. Animal ha arribat per a quedar-se i aquest 2017 confeccionarà la gira de comiat del seu primer disc, “Més enllà de les paraules” (Halley Records, 2016), que ha esdevingut un primer llançament extraordinari i sense precedents

La Raíz

 

Itaca band

 will

Will and the People

Tot i que Will and the People són del Regne Unit, després del seu pas triomfal pel Clownia Festival ha estat inal·ludible incorporar-los al Catàleg d’Èxits 2017 com a una de les propostes més interessants de l’any per a tots els Països Catalans. El cantant Will Rendle s’acompanya de tres músics per a donar forma a una proposta que es mou entre el pop i el reggae. Ritmes trepidants, ballables, una força i una contundència dalt de l’escenari que s’encomana i una connexió amb el públic que pocs poden aconseguir són els ingredients que els fan ser un dels grups amb més potencial europeu. Són amants de The Beatles, The Doors, Supertramp, Bob Marley, The Police i Jerry Lee Lewis, i han publicat tres discos que arrassen: Will and The People (Baggy Touser Music, 2012), Friends (Baggy Touser Music, 2013) i Whistleblower (Baggy Touser Music, 2014). El seu nou disc és una novetat molt esperada que els portarà per les principals ciutats d’Europa durant tot el 2017. Et recomanem posar play amb bon volum al tema ‘Lion and the morning sun’ i a imaginar-te la festa a la qual et convidem, que acostarà a la teva gent la gresca de més enllà dels Pirineus.

germanegre

Germà Negre

Germà Negre és Festa Major i un viatge sideral pels orígens de la música festiva del Principat. La seva aposta per un repertori de músiques populars del país, reinterpretades en la seva versió més explosiva, ha seduït al públic i als programadors d’arreu dels Països Catalans, esdevenint una de les propostes alegres i ballables més versàtils i transversals de l’actualitat. Sis banyolins trepidants sobre l’escenari, un cap gros de la Moreneta, ball, somriures, tornades populars, rotllanes i titius, fan dels seus directes
una autèntica revetlla popular per a totes les edats i gustos. Acabada l’exitosa gira de presentació del seu disc “Els àngels fan Torrades” (Halley Records, 2015), al 2017 Germà Negre tornarà
a tancar-se a l’estudi per a gravar el que serà el seu segon llarga durada, que veurà la llum pròximament.

img_5006-editar-editar

El niño de la hipoteca & Los Ratones

En Guiu Cortés és un dels grans revolucionaris de la música. I no ho diem perquè aposti per l’autoedició i regali la seva música com tants i tants autors, sinó perquè fa anys que no edita un disc físic, mentre guanya nou públic, l’aforament dels espais on toca pengen el cartell d’entrades exhaurides i encadena gira rere gira. El retorn al Youtube amb vídeos setmanals, on té més de 70.000 subscriptors, alimenten un projecte amb més 19 milions de visualitzacions, i que es mostra a la xarxa en cru, sense fltres ni intermediaris, com un autor genial, àcid i amb un sentit de l’humor i comicitat demolidora. Amb Los Ratones, la seva banda d’acompanyament, El Niño salta als escenaris més adrenalínics, reforçant la vessant festiva i aportant-li contundència i ‘canallisme’ a la proposta.

logolizard

 graham

Nuria Graham

En aquests temps tan… eclèctics?, sembla impossible explicar l’obra d’un artista sense farcir el text de múltiples referències que
centrin l’atenció de l’oient i, sovint, el preparin per pair allò que està a punt d’afrontar (altrament poc valuós com també, massa sovint, sol passar). Res d’això cal, ni succeeix, amb Núria Graham. Ni en el millor dels escenaris predictius, qui va quedar ja embadalit en la seva presentació davant de públic a la Jazz Cava de Vic el febrer de 2013, hagués gosat preveure la progressió artística que la Graham ha desenvolupat aquests, encara no, quatre anys. No s’hi val parlar de referències, d’acord. Però els bons afcionats al millor pop dels darrers 40 anys accediran a racons de la seva memòria musical i identifcaran amb facilitat currículums evolutius similars, que han acabat esclatant amb èxit i, moltes vegades, esdevenint referents de la música moderna. Afortunadament, tot el que es pugui escriure sobre els àlbums que han precedit aquella primera maqueta de debut és sobrer. La música parla tant per ella mateixa que no cal ser gaire eixerit per comprendre, ja amb la primera escolta, que sempre s’està davant de quelcom inusual, una obra gairebé major.

 iaia

La iaia

Massa sovint, dir que el so d’una banda està en progressió no signifca gran cosa. La progressió sol basar-se en el destil·lat i la
consolidació d’allò que millor ha funcionat dels discos anteriors i dels darrers directes, amanit amb calculades, petites, dosis d’innovació. Minimitzar el risc sembla la millor fórmula per mantenir trajectòries artístiques en aquests temps difícils. Aquest no ha estat el cas de La iaia. El seu segon àlbum, On és la màgia?, va representar un gir copernicà en pràcticament tots els sentits. Una obra inequívocament valenta, indubtablement valuosa i radicalment diferent del que, molt probablement, esperaven la immensa majoria dels seus -fns ara fdels- seguidors. La iaia folkie i amable es va transmutar en el primer power-trio de la història de rock català. El 2017 tornaran amb nou disc i nova gira!

 

 animic

Animic

No va semblar casual que, després del títol femení d’Hannah, el nou esglaó en la discografa d’Anímic portés el nom d’Hannibal: un cop d’estat de la masculinitat al damunt d’una taula on sempre hi havien primat unes emocions més amables? Una crida a fles per a tots aquells que ens deixem amanyagar per les emocions càlides que sempre han excudat les cançons d’aquesta banda? Ni blanc, ni negre. Si al dessota de les dolces emocions de les cançons dels seus inicis ja hi bategava la dita ombra, seria absurd pensar que llavors només hi havia foscor: Anímic sempre han demostrat que saben fer conviure la dualitat en un mateix espai quasi mític, plenament atàvic. Hannibal estava ple de cants de guerra
brutals, de referències bèl·liques transportades al seu terreny, d’ossos, calaveres i serps. Però també hi havia mantres i pregàries, la finalitat de les quals semblava ser infondre forces al
guerrer abans que vagi a una batalla que preveu sangonosa. Anímic tornen el 2017, amb canvis substancials a tots els nivells. Des de la sonoritat de les seves noves cançons a l’intercanvi d’instruments i rols entre els seus components durant la gravació i els directes.

 670_1423523580ferran_palau_3_per_fede_nieto

Ferran Palau

Després del seu debut amb ‘L’aigua del rierol’ (2012), disc que el va posicionar entre el millor de l’any de revistes tan destacades
com Rockdelux, Ferran Palau, més conegut com un dels líders del grup Anímic, presenta el seu segon treball discogràfc en solitari, ‘Santa Ferida’. El disc, ideat i gravat al llarg de dos anys juntament amb Jordi Matas (Seward) i l’ajuda fnal de la mítica AKG Spring Reverb cor tesia de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), s’ha re-començat i re-gravat fns a tres vegades per tal de trobar aquella màgia que mai no està absent en els discos d’aquest prolífc i exquisit artista. Encara que Palau no s’acabi d’allunyar de temàtiques que sempre l’han atret i inspirat com són la mort, la religió i la culpa, en aquest àlbum trobem una sensació més lleugera, on sobresurt una estètica i atmosfera estiuenca, de cançons que escoltaries amb la calidesa del sol i la brisa marina acariciant-te la pell. Ferran Palau lluita per fer-se comprendre a través de melodies noves i refrescants sense deixar de portar-nos a terrenys misteriosos als que ens té ja acostumats. Un disc replet de hits com l’enganxosa “La daga” o la ja clàssica “El meu lament”, i d’ecos de bandes com Talk Talk o Timber Timbre i de solistes com Cass McCombs o Damien Jurado.

 

 gemma

Gemma Humet

Una de les veus més commovedores del panorama és, sens dubte, la de Gemma Humet, la nena de la ciutat de les tres xemeneies que d’un raspall en feia un micròfon i que va presentar el seu esperat disc de debut en solitari “Si canto enrere” el passat abril de 2015. Després de tenyir amb la seva càlida veu mediterrània escenaris de tot Catalunya i de la mà de músics de la talla de Toti Soler, Toni Xuclà o Feliu Gasull, Gemma Humet és a dia d’avui una de les grans promeses de la música del nostre país.
El mateix Toti Soler deia d’ella en una entrevista: “És una artista d’una gran qualitat. És una dona valenta, capaç; li demano coses estranyes i em diu que sí, i hi ha gent que s’ho pensaria molt. I això m’agrada. Té una autoritat i una sobrietat a dalt de l’escenari magnífca, és tota una troballa”. Al seu primer disc com a Gemma Humet hi vau poder trobar dotze bocins d’ella en forma de cançó que acaben sent una veritable obra d’orfebreria musical. A veure què ens depararà el nou disc que presentarà durant la primavera de 2017!